El complement directe es construeix habitualment sense preposició: El rei va rebre la presidenta.

Excepcions:

Quan el CD és un pronom personal fort (mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, vostès, si): Us ha vist a vosaltres. El van detenir a ell.

A partir d’això, frases com ara Em va veure a mi i a la Maria, que podrien presentar el dubte de si s’han de construir amb la segona preposició o no, són del tot admissibles i fins i tot recomanables en llengua oral.

Reciprocitat: Es miraven l’un a l’altre.

Complement directe de persona desplaçat a l’esquerra: A Serrat el van ovacionar. A la presidenta no la coneix ningú.

Però també es pot construir sense preposició: (A) l’altre muntanyenc desaparegut, no l’han trobat.

Ambigüitat: L’estima com a en Pau. El va anomenar més vegades que (no pas) al seu adversari.

Davant un pronom relatiu o interrogatiu (qui, el qual, la qual, etc.): El noi a qui estima la Maria és periodista. El periodista al qual han premiat pel reportatge ha deixat el programa. A qui sentia?

Però també es pot construir sense preposició si no hi ha ambigüitat: El noi que coneixem és periodista. El concursant que havien convocat no s’ha presentat.

És admissible davant dels pronoms tothom, tots i ningú: Ja han saludat (a) tothom. Els van trobar (a) tots reunits. No vol (a) ningú.