L’adjectiu i el participi (en funció de l’adjectiu) tendeixen a anar darrere del nom: augment previst, públic jove, majoria suficient, ferides greus, programa complet...

Hi ha adjectius que necessàriament van darrere del nom: energia solar, escola pública, clau anglesa, control directe, certificat mèdic, companyia aèria…

El Departament de Medi Ambient promou la conducció intel·ligent per evitar la contaminació de l’aire.

Quan el nom té diversos complements, un dels adjectius pot precedir el nom: una llarga crisi política, els principals grups esportius, dures discussions dialèctiques, una ràpida baixada de temperatures, importants costos de producció, l’actual sistema d’ajudes…

En funció del lloc on es col·loquen els adjectius hi ha canvi de significat: una simple pregunta / una pregunta simple, una informació certa / una certa informació, un home gran / un gran home…

En textos d’opinió hi ha adjectius que poden col·locar-se davant del nom quan s’utilitzen amb valor apreciatiu, subjectiu o intensiu: il·lustres visitants, famós personatge, impressionant incendi, estranys mecanismes, suaus advertències, veritable caos…