La pronúncia pròpia del nom d’aquest poble del Vallès Oriental és amb doble accent per raons etimològiques. Sembla que la forma ‘quer’ (que vol dir ‘roca, penyal’) va evolucionar cap a ‘car’, amb vocal tònica, de manera que Cardedeu vol dir ‘roca o penyal de la deu o font’.

Així doncs, el primer accent és a la síl·laba ‘car’ i el segon a ‘deu’. I que la e de ‘deu’ és oberta, ja que vol dir ‘deu’ (font).