La proximitat dels sons [s] i [z] genera assimilació. No s’ha de pronunciar [dəzizió] ni [dəsisió], sinó [dəsizió]. El mateix passa en ‘precisió’, ‘precisar’, ‘precisament’, ‘decisor’, ‘transició’, etc. Les grafies ss, ce, ci, ç corresponen sempre al so sord [s]. Les grafies s (entre vocals i final + vocal) i z (en totes les posicions) corresponen al so sonor [z].