La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u i indica que:

La u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.

La i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.

La i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

No porten dièresi, però:

a)    Els mots que, segons les normes d’accentuació, han de dur accent:

amb dièresi                                                  amb accent

agraïen                          però                        agraíem

Lluïsa                              »                           Lluís

països                             »                           país

roïna                               »                           roí

b) Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista. Però els mots ‘lluïsme’ i ‘proïsme’ sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en aquests casos un sufix.

c)  Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal + -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.

d) Les paraules començades amb els prefixos següents: