Es prefereix la pronunciació sorda [s] de les s en: ESO, ISO, IESE, ESADE, VISA.

Es prefereix la pronúncia sonora en FENOSA, ENDESA, NASA.

Pel que fa a la neutralització de les e i les o. Es prefereix la pronunciació sense neutralitzar aquestes vocals en casos com USO, ESO, ISO, AVIACO, VOLVO, ONCE. I es considera adequat neutralitzar en UNESCO (Unesco), RENFE (Renfe), EFE (Efe), ENHER (Enher), FENOSA (Fenosa), ENDESA (Endesa), ja que es veuen com a acrònims que ja han passat a formar part de la llengua (d’aquí l’escriptura en minúscula i d’aquí que s’hi apliqui el criteri de neutralització de les vocals àtones).

Una sigla lexicalitzada és aquella que ha esdevingut un mot de la llengua: ‘sida’, ‘radar’, ‘làser’, ‘pime’... Per tant, perd alguna de les seves característiques gràfiques convencionals i passa a comportar-se com a veritable unitat lèxica assimilada pels parlants de la llengua. Així, perd les majúscules, segueix les normes d’accentuació de les paraules tradicionals, presenta flexió de nombre i forma fins i tot derivats.