El prefix ex- s’escriu soldat al nom, sense guionet: exmuller, exmarit, expresident, exconseller, exalumne, expapa. Ara bé, si s’adjunta a un nom que comença en majúscula, aleshores manté el guionet: ex-URSS. Aquest prefix s’ha lexicalitzat (ha esdevingut un nom), així parlem de: el meu o la meva ex. La e d’aquest prefix sona oberta en català oriental i tancada en català occidental, i aleshores la paraula té doble accent: expresident.