Ieisme i iodització són el mateix fenomen. D’una banda, s’anomena així el defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de i en comptes de ll: [ioc] per ‘lloc’, [ei] per ‘ell’, [iapis] per ‘llapis’. Tant pot presentar-se en la posició inicial [iapis] per ‘llapis’, com en la posició intermedia [aiau] per ‘allau’ o final [maragai] i [Sabadei]  per ‘Maragall’, ‘Sabadell’.

D’altra banda, s’anomena així també el fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar i el resultat de l’evolució dels grups C’L, G’L, T’L i LY del llatí vulgar: ‘ull’ (pronunciat ‘ui’) provinent d’OC(U)LU, ‘poll’ (‘poi’) de PEDIC(U)LU, ‘vell’ (‘vei’) de VET(U)LU.