‘Potser’ denota possibilitat. No és correcte en aquest sentit utilitzar l’adjectiu *‘igual’.

     No: Igual també m’hi apuntaré, a la festa de Bad Music.

     Sí: Potser també m’hi apuntaré, a la festa de Bad Music.

S’ha de distingir aquest adverbi, que té un sol accent tònic (e), del conjunt de dos verbs ‘pot ser’, en què lògicament hi ha un accent tònic a cada paraula: Potser plourà [diferent de: Pot ser que plogui].

El verb modificat per l’adverbi ‘potser’ no ha d’anar en subjuntiu sinó en indicatiu o condicional:

No: Em va dir que potser vingui.

Sí: Em va dir que potser ve / vindria.

La construcció separada ‘pot ser’ exigeix un verb subordinat (introduït per ‘que’) i en mode subjuntiu.

Demà pot ser que plogui; Demà podria ser que plogués.