Per introduir expressions de temps cal distingir entre sentit puntual i sentit duratiu. Les preposicions que es poden usar són: a, en, per o bé no usar-ne cap.

preposició a

Sentit puntual: per indicar parts del dia, mesos, estacions de l’any: Al setembre, La Xarxa de Comunicació Local estrenarà nous equips.

Els mesos i les festes també poden anar precedits per la preposició per: Pel maig cada dia un raig. Per la Festa de la Comunicació sempre hi ha premis. Per Nadal cada ovella al seu corral.

Terme final: Arribarem a fi de mes... D’aquí a tres setmanes...

preposició en

Sentit duratiu: En una setmana... En els darrers mesos...

Sentit puntual davant de substantius, qualificatius, demostratius, indefinits, numerals, etc.: En dies així tot surt al revés. En plena primavera... En aquell temps...

elisió de la preposició

Quan s’indica un temps concret, determinat, és a dir, quan el substantiu indicador de temps és precedit per article indefinit o demostratiu, o té algun complement: L’1 de juliol, el mes entrant, la tardor passada, aquest any, el juny vinent, el juny del 1978, l’octubre de l’any passat, el dia de Pasqua, el matí de divendres, l’any 2001, el 2001.

Els segles, però, han d’anar amb la preposició a o en: Al segle XX / en el segle XX...

Poden anar amb la preposició a o sense les expressions del tipus: els/als anys vint, som (a) dimarts i les distributives cinc vegades (a) l’any, quatre dies (a) la setmana.