Es diu els Reis o els Reis d’Orient (no ‘de l’Orient’). El nom de la festa és gairebé pertot ‘els Reis’ o ‘el dia dels Reis’; a l’Alguer en diuen ‘los tres Reis’, i en algunes comarques meridionals del País Valencià es diu ‘El dia Reis’; però a molts llocs, sobretot del català occidental i del valencià, existeix la forma especial ‘els Reixos’. Fonètica de Rei Excepte en els parlars del nord de Catalunya (el subdialecte conegut com a català septentrional de transició), en què es diu [rέј] amb e oberta, en la resta del domini lingüístic es pronuncia [réј], amb e tancada. Intensius Augmentatiu: reiàs Diminutius: reiet, reietxo, reieu, reietó, reió Pejoratiu: reiot Personatges Melcior (rei blanc) porta l’or; pronunciació: [məlsió] (oriental), [melsió] (occidental). Gaspar (rei ros) porta l’encens; pronunciació: [gəspár] (or.), [gaspár] (occ.). Es pot ometre la r final. Baltasar (rei negre) porta la mirra; pronunciació: [bəltəzá] (or.), [baltazá] (occ.). patges ([pádgəs] i no [*patxas]) i patgesses reials. La forma correcta és cavalcada. Són incorrectes les formes *cabalcata, *cabalgada, *cabalgata, *cavalcata, *cavalgada, *cavalgata. |
Consells lingüístics > R >