La proximitat dels sons [s] i [z] genera assimilació. No s’ha de pronunciar [tranzizió] ni [transisió], sinó [tranzisió]. El mateix passa en casos com ‘decisió’, ‘precisar’, ‘precisament’, ‘decisor’, etc. Les grafies ss, ce, ci, ç corresponen sempre al so sord [s]. Les grafies s (entre vocals i final+ vocal) i z (en totes les posicions) corresponen al so sonor [z].