La Xarxa de Comunicació Local sorgida l’estiu de 2013 va adoptar un model de redacció única que va comportar una certa polivalència a l’hora de produir i locutar textos. Fruit d’aquesta transformació, en aquests moments, professionals de ràdio presenten programes de televisió, o bé professionals de televisió s’han incorporat a la ràdio. En general, aquests canvis han comportat la necessitat de fer un repàs de determinades competències. En uns casos, es tracta de millorar les habilitats de locució per millorar-les o actualitzar-les. En d’altres, les competències a revisar són les de comunicació no verbal. Atès que el Llibre d’estil de La Xarxa té com a objectiu donar pautes d’estil i criteris per a la producció audiovisual, s’han incorporat dos apartats nous, de locució i comunicació no verbal, perquè els professionals de La Xarxa tinguin una guia per a la producció de continguts també en aquests àmbits.

La locució

Fa molt de temps, als professionals de ràdio i televisió no els permetien fer errors de locució. Fins i tot els descomptaven diners de la nòmina, si en feien! Les màquines d’escriure no donaven opció a corregir els textos, i va passar temps fins que no es va inventar el corrector líquid o Tipp-Ex, de manera que s’havia d’escriure tot bé a la primera, fet que requeria un domini del discurs extraordinari.

Certament, la professió ha evolucionat al llarg dels temps. En general, els periodistes necessiten ara habilitats més variades i dominar més tecnologies, ja que treballen en un entorn polivalent. Però a major polivalència, menor especialització, i al seu torn, major possibilitat que, en alguns aspectes, el periodista no desenvolupi un nivell competencial adequat. A més a més, si en la jornada habitual es fan moltes activitats diferents, l’oportunitat de millorar les capacitats exercint l’ofici es veuen minvades, ja que es necessita una exposició contínua a les situacions d’aprenentatge per poder avançar i millorar.

En aquest context, les necessitats de formació són evidents, i no sempre el dia a dia ofereix l’entorn adequat perquè tinguin lloc els espais de formació que es requereixen. En aquest sentit, els apartats següents intenten donar una guia tant per als professionals de ràdio com per als de televisió, perquè puguin locutar i presentar textos de manera adequada.

Les pauses

La construcció sintàctica de l’oració i l’arquitectura del discurs determinen les pauses en la locució. En general, la coma és pausa curta i marca una entonació ascendent; el punt s’interpreta com una pausa llarga i marca una entonació descendent. Els punts a inici de paràgraf, en frases introductòries o amb funció de lema poden marcar una entonació ascendent. Els punts dins del paràgraf marquen una entonació menys descendent que els punts de final de paràgraf o text.

Respiració i pausa

La gestió de la respiració s’ha de fer d’acord amb les pauses que marca el text i la locució. L’entonació s’ha de posar al servei del text i no al revés.

Ritme

El ritme es refereix a la velocitat amb què llegim els textos que escrivim. El ritme és important, perquè marca en l’oient la capacitat d’assimilació de la informació que se li ofereix. L’oient necessita un temps per rebre i comprendre el missatge. Si parlem massa de pressa, aleshores el missatge es perd.

La velocitat de locució també s’associa a determinats gèneres dins dels programes. En un informatiu, els titulars se solen dir de manera més ràpida que una crònica especialitzada, mentre que, per exemple, un editorial d’autor al començament d’un magazín, requereix ser més explicatiu i, en conseqüència, la velocitat ha de ser menor.

Naturalitat

La lectura davant d’un micròfon ha de servir per explicar les coses senzillament. Llegir amb naturalitat, explicar, és més difícil que no sembla. La naturalitat no és espontània, requereix molt de treball, assajar i assajar i escoltar-se per autoavaluar-se. Tot i que hi ha gent que té un do especial per parlar de manera natural, la majoria necessitem aprendre-ho.

La lectura

En general, s’ha de llegir amb perspectiva, enllaçant de manera lineal. La lectura informativa ha de ser explicativa, interpretativa, crítica. El rigor s’ha d’aconseguir de manera natural, ni exagerant ni forçant. S’ha de dominar l’entonació, que cal adaptar-la en funció dels textos, respectant els accents naturals de la frase i destacant les paraules de contingut informatiu que es volen remarcar. Cal, a més, fer un nombre adequat de pauses a la frase, col·locar-les adequadament i atorgar-les la intensitat suficient. El ritme també ha de ser el correcte, s’ha de mantenir un ritme constant de locució, encara que podem utilitzar amb moderació i criteri, l’alentiment o l’augment de velocitat per crear efectes de relleu en el discurs. En definitiva, quan es llegeix s’han de posar en joc diferents elements, com el ritme, la velocitat, l’entonació, els silencis, les pauses, les respiracions, l’articulació i pronúncia dels mots i crear un efecte informatiu, explicatiu, que capti l’atenció de l’oient i faci que ens escoltin.

La locució en la presentació d'informatius

To, veu, èmfasi, respiració, estil, velocitats i pauses, segons BBC Journalism. Si cliqueu l'enllaç obteniu tota la sèrie de vídeos, i com a mostra tot seguit teniu el de to.

Escalfar la veu

És important que si heu de locutar o presentar un programa, escalfeu abans la veu. Aquí podeu veure un vídeo sobre tècniques d'escalfament de la veu. 

Què cal evitar?

Tot seguit indiquem les actituds que cal evitar en la locució: