Què és?

L’encavalcament és la manca de coincidència entre la pausa sintàctica i la pausa entonativa. Habitualment suposa que el locutor no acaba la frase amb pausa-silenci i entonació avall, tal com marcaria el punt, sinó que enllaça amb la frase següent i sol aturar-se i fer la pausa un cop dit el subjecte, però amb una entonació amunt.

L’entonació amunt indica expectació. L’oient interpreta que falta informació i per això aquesta entonació apel·la a mantenir l’atenció de l’oient. Tot i això, l’encavalcament és un mal ús de la locució, ja que suposa un divorci entre entonació i contingut. És a dir, s’usa fora del context i contingut del missatge.

Com evitar-la?

Cal concentrar-se en el text i posar-hi la respiració al servei del contingut. Interpretar de manera adequada la puntuació i gestionar la respiració per fer les frases d’una tacada respectant la puntuació.

Exercicis:

Llegeix les frases d’un text d’una en una. A l’inici de la frase, fem una inspiració per carregar aire suficient i poder locutar la frase sense haver de parar-nos al mig per tornar a carregar. Un cop acabada la frase, expulsem l’aire, si és que encara ens en queda. Tot seguit, tornem a inspirar profundament per locutar una nova frase, i així successivament. En aquest exercici, no podem fer respiracions enmig de la frase.

Aquest exercici ens serveix per automatitzar una respiració més adequada a les característiques del text, i evitar que la respiració es desvinculi del discurs.