Què és?

El locutor o locutora fa pauses després de cada paraula o grup de paraules, fent coincidir, sovint, la pausa amb un blanc gràfic. La respiració entretalla el discurs i el fragmenta, de manera que deslliga la intenció entonativa que ve donada per l’estructura interna del text, la puntuació i la sintaxi. Es creen ritmes entonatius aliens al text, que en desvirtuen la intencionalitat.

Com evitar-la?

Cal concentrar-se en el text i posar-hi la respiració al servei del contingut. Interpretar de manera adequada la puntuació i gestionar la respiració per fer les frases d’una tacada és la manera d’evitar l’entretallament.

Exercicis:

Llegeix les frases d’un text d’una en una. A l’inici de la frase, fem una inspiració per carregar aire suficient i poder locutar la frase sense haver de parar-nos al mig per tornar a carregar. Un cop acabada la frase, expulsem l’aire, si és que encara ens en queda. Tot seguit, tornem a inspirar profundament per locutar una nova frase, i així successivament. En aquest exercici, no podem fer respiracions enmig de la frase.

Aquest exercici ens serveix per automatitzar una respiració més adequada a les característiques del text, i evitar que la respiració es desvinculi del discurs.