Què és?

Aquest és un dels vicis de locució més estès i representatiu dins del món radiofònic. La cantarella resulta d’un canvi exagerat del to en la locució. Cada síl·laba tònica que s’accentua o es destaca en la lectura va acompanyada a la vegada d’una pujada de to, d’aquí en resulta la cantarella.

També hi ha cantarelles que es generen quan el locutor es recolza en els finals de frase, disminuint la velocitat de locució i allargant l’última síl·laba de l’última paraula, com si fos un ‘to de pregoner’.

També es genera cantarella quan s’altera de manera il·lògica l’entonació dels finals de frase davant d’un punt o  d’un punt i coma. En l’última paraula s’accentua la penúltima síl·laba acompanyada d’una puja de to, i després es baixa el to de l’última síl·laba. Això deforma el dibuix entonatiu de la frase.

Un altre tipus de cantarella és la que sorgeix d’una entonació totalment monòtona i plana, sense color ni relleu.

Com evitar-la?

La manera d'evitar la cantarella és interpretant correctament el text, sense superposar-hi patrons de locució aliens al text.

Exercicis

Enregistra’t locutant un text i detecta els teus patrons d’elocució. Solen ser fàcils de detectar, perquè generen ritmes estereotipats, que se solen repetir. Un cop detectats, intenta provar diferents entonacions. Explora la teva flexibilitat elocutiva i busca la resposta en el contingut del text.