Què és?

Algunes respiracions són tant fortes que les capta el micròfon i se senten per antena, de manera que sembla que el locutor s’ofegui. Normalment són fruit d’una respiració a nivell superior de la caixa toràcica, insuficient per locutar durant estona. També pot ser la posició del  micròfon, que afavoreixi que se senti la respiració.

Com evitar-la?

S’ha de fer una respiració natural, costodiafragmàtica, automatitzada, però tenint en compte que necessitem gestionar la locució i, per tant, hem de disposar de força aire disponible. Hem de vigilar quan respirem i de quina manera. Hem d’evitar començar una notícia agafant aire o respirant exageradament. També, hem d’intentar no exhaurir l’aire que tenim disponible fins al final. Sempre hem de tenir una càrrega d’aire mínima en els pulmons, que variarà segons les persones.

Les respiracions s’han de fer en les puntuacions i lligams de frase. És a dir, en els punts, les comes i les conjuncions. Respirar bé és crucial per controlar la veu i evitar-ne disfuncions.

Consulta aquest enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=x5djVkCuLss

Exercici:

Inspira profundament, sense fer soroll, i comença a locutar o a parlar. Sempre que tinguis oportunitat per respirar, fes petites càrregues d’aire i evita quedar-te sense aire. Recorda que pots aprofitar per respirar en els punts, les comes o els canvis de paràgraf. En altres punts de la frase, no està permès respirar. Si ho fas, pots passar d’una respiració sorollosa a una d’entretallada, per voler evitar el soroll.