Què és?

El surf vocàlic es produeix quan s’allarga una vocal i se n’altera el to, apujant-lo i abaixant-lo, i l’entonació. El resultat és una modulació de la vocal. L’elocució requereix precisió, que el so sigui clar i tingui el mateix to, no que pugi i baixi unes notes amunt i avall. Habitualment, el surf apareix quan s’han de fer algunes sinalefes pròpies de la sintaxi. Per exemple, vegeu la frase següent:

    Tota la informació esportiva a ‘En jo’, a la teva ràdio local.

En aquest cas, si es fa la sinalefa, hi resulta un surf vocàlic totalment desaconsellable.

Paraules com ‘avui’ o ‘ara’ a l’inici de frase també poden provocar surf vocàlic.

També hi ha locutors que amb l’objectiu de fer una locució florida i variada comencen a allargar vocals, pujant i abaixant el to, cosa que és un error. Com hem dit més amunt, la locució ha de ser precisa i clara, i s’ha d’entonar d’acord amb l’estructura del text.

 Com evitar-ho?

En el surf de les elisions, es recomana fer pauses per evitar allargar la vocal. En el cas de l’exemple, la pausa s’ha de fer després de la ‘a’ i abans de l’’en’, i així s’evita barrejar les dues entonacions i modular la vocal. En l’argot de La Xarxa diem ‘fer una paradinha’ per evitar el surf.

El surf en paraules com avui o ara, la clau és allargar la vocal de la síl·laba tònica sense canviar el to.

 Si el surf vocàlic no sorgeix a causa de la sinalefa, sinó que respon a l’objectiu de fer una locució florida, la millor solució per evitar-lo és enregistrar-se i localitzar on es posen els allargaments. Hem de dir que es pot allargar la vocal per remarcar una paraula o síl·laba, però sense modular la vocal, sense fer surf.

Exercicis:

Locuta diferents textos i interpreta’ls de manera emfàtica, evitant el surf vocàlic.